Piden 18.000 euros a un periodista español por permitir comentarios injuriosos en su blog .
Esta es la noticia publicada hoy, lunes 26 de Enero de 2009, en http://www.p-es.org/
Marta Molina.- El 27 de octubre del pasado año el periodista español Carlos Otto Reus de El Día de Ciudad Real publicaba en su blog (ottoreuss.blogspot.com) un post de opinión titulado “Por encima del bien y del mal”. En ese texto, criticaba la gestión del aeropuerto de Ciudad Real por parte de los empresarios Juan Antonio León Triviño, presidente de la Cámara de Comercio de esta provincia, y Domingo Díaz de Mera, presidente del club Balonmano Ciudad Real y accionista mayoritario del aeródromo, así como propietario de varios medios de comunicación. Entre ellos, el periódico en el que trabajaba Otto Reus y del que fue despedido, un día después de la publicación del artículo.
En el citado post, Otto calificaba a León Triviño de “capo” y a Díaz de Mera de “verdadero capo culipardo”. El post fue asimismo objeto de comentarios anónimos vertidos por usuarios anónimos de su blog, en los que se tachaba a la gerente de El Día de Ciudad Real de “lameculos”, “enchufada”, “pelota” o “inútil”. Continuar leyendo ‘La peligrosa Red’
Amb l’arribada de les festes de gener, el vi, el menjar amb greix, el ball, la festa, la boxera, i tot allò que el fred comporta, és el temps del dimoni. Dimoni o diable, que no sé si és el mateix, esdevé protagonista de somnis, desitjos i escenificacions. Màscares, disfresses, correfocs, i tota mena de espectacles per honorar l’amo de la nit, del fred, i de la bauxa: el dimoni.
El caràcter mediterrani anima a la conversió, per uns dies, del cristià en dimoni. Sense cap dubte, des dels més infants fins arribar a la gent gran, tothom té dirà que ell és, que vol ser el dimoni, el dimoniot, el dimoni cucarell, el més ferest, el més dolent, el que més dolenties fa, el que fa molta por….. el que, el que, el que…. Si és més divertit ser el dolent, que putes fa el bo de la pel·lícula???.
Mai he conegut ningú que volgués ser Sant Antoni. Estic ben segur, que els infants que s’han de disfressar de sant estan ben emputats. I és que la vida és així. Fins i tot, els capellans, consideren atractiva la figura d’aquest dimoniot més bon al·lot que la resta dels malignes. Serà perquè a la fi no fa tantes dolenties ni desastres que no es puguin perdonar?. 
Juani Rodrigo
Ja arriben les festes de la meva ciutat: Sant Sebastià 2009. 


Comentarios recientes