
Ja he tornat del descans al Pirineu Català. Pels que no coneixen la zona, cal parlar de la vall de Boi, on son les esglésies romàniques pirenaiques més importants del país. La visita a Boi, Taüll, Barruera, Erill la Vall i la resta de poblets de la vall ens transporta al segle XIV on l’església catòlica ordenava la vida dels pocs pobladors. Eren pocs i pobres, però les seves esglésies son molt hermoses. Abans de començar la temporada d’esquí, la vall de Boi és plena de colors de la tardor. La varietat d’arbres: bedoll, roure, pollancre tremolós, fa que les fulles aportin una varietat de tonalitats i de colors extraordinària. Sense cap dubte, els Deus dels antics pobladors de la zona pintaven la natura del Pirineu amb els colors d’aquesta paleta natural.
A Boi, just davant de la seva església hi trobareu, cada dia, un grapat de jeeps aturats: els taxis del Parc Nacional d’Aigüestortes. És l’excursió obligada. Un consell, agafeu el taxi ( 8 euros per persona pujada i davallada), val la pena i si no sou grans excursionistes no arribareu a d’alt de tot. El taxi vos deixa just a l’inici del Parc Nacional. Per a davant una pujada de uns 15 quilometres fins arribar a l’estany Llong. Un paisatge preciós ple de torrents que davallen molta d’aigua: aigües tortes, boscos, bolets, planells… i una gran varietat d’animals i aus: rogallo, l’àguila daurada , el trencalòs la perdiu nival, el porc senglar , l’ermini, la marta, el liró gris, l’esquirol i la marmota. Molts d’ells son ben visibles.
I si teniu temps, una visita a Caldes de Boi, al seu balneari vos tornarà les forces.

Comentarios recientes